With Labaula architects.
PAISATGE I ARQUITECTURA
Al barri de Sant Gervasi-Galvany els espais verds són escasos i sovint de caire particular. En un radi d'1 km entorn de la finca Julio Muñoz Ramonet, només el Turó Park i la plaça Gal•la Placídia tenen certa mida i són de caràcter públic; la resta dels espais verds o són molt petits o tenen caràcter privat. Els equipaments, en canvi, sovintegen i presten servei a un teixit urbà fortament residencial.
Si a l'anterior consideració afegim el fet que el jardí de la finca Ramonet respon a un projecte de Forestier, que hi ha la voluntat d'obrir-lo al públic i que compta amb algun arbre excepcional -com el lledoner del 231 cm de perímetre-, entendrem que l'espai verd es converteixi en el punt focal entorn del qual ha de girar el projecte de construcció de la nova biblioteca.
La proposta es planteja, per tant, més com la implantació d'una mínima arquitectura en el paisatge que com un paisatge que complementi l'arquitectura o que transcorri paral•lel a ella. Tant pel que fa al jardí com a la torre, es tracta d'intervenir amb el màxim respecte envers els valors patrimonials del que existeix, respectant la integralitat del primer i mantenint tots els elements rellevants de la segona.
IMPLANTACIÓ
Les sales principals de la nova biblioteca se situen a sota del jardí actual, aprofitant el desnivell que hi ha entre ell i el carrer Avenir. Són dues plantes diàfanes, a les quals s'accedeix des del propi carrer, a tocar de la torre. El primer nivell per sota del jardí es troba a la cota d'aquest i adquireix el caràcter de planta baixa del nou edifici, mentre que el segon nivell constituirà el seu soterrani.
Aquestes noves plantes s'articulen a través d'un pati que es genera a partir de la geometria de la bassa d'aigua existent, com si aquesta hagués baixat un pis per sota de la cota actual, de manera que la llum entra franca a l'interior de les noves sales. Aquesta entrada de llum central es complementa, a la banda del carrer, pel retranqueig de la primera planta i la perforació del mur que limita amb ell, i, a la banda oposada, amb la perforació del mur que dóna al petit pati anglès existent. Aquesta disposició de les obertures permet, a més, garantir la ventil•lació natural
creuada. El terra de la nova bassa a la planta baixa és de vidre i permet l'entrada de llum al nivell inferior.
A més de facilitar la il•luminació natural, aquest mecanisme de creació d'un pati central permet la visió de l'arbrat del jardí des del primer dels nivells inferiors, integrant-lo de manera clara en el paisatge dels nous espais i establint una relació cabdal entre el jardí i la biblioteca. Les jardineres que seran la base de l'arbrat existent es mostren al sostre d'aquest primer nivell inferior, articulant un mecanisme d'escletxes que potencien la relació entre ell i els espais interiors. Durant la nit, aquestes escletxes es converteixen en llanternes que il•luminen tant l'interior com l'arbrat i
subratllen el valor d'aquests.
ORDENACIÓ
Per garantir la flexibilitat d'ús dels nous espais de la biblioteca, tots els serveis se situen en els dos costats curts dels nous espais i l'espai polivalent es planteja amb un tancament lleuger fonoabsorbent que podria ser mòbil si es volgués integrar-lo a la resta de la planta. La colocació d'una escala protegida en una de les bandes de servei, a l'extrem oposat al de la torre, permet l'evaquació d'emergència directa de totes les noves plantes cap al carrer Avenir.
La connexió entre el nou edifici soterrat i la torre existent es produeix per la planta baixa del nou edifici, la qual es troba pràcticament al mateix nivell que la planta soterrani de la torre. Serà també des d'aquesta nova planta baixa que es pugui establir la connexió amb l'edifici principal si, en el seu moment, el seu ús ho aconsella.
Se substitueix el terra de l'actual vestíbul principal de la torre per unes passeres a fi de permetre l'aparició, en aquest punt de connexió, d'un volum a triple alçada -rematat pels cel-rasos que existeixen a la darrera planta- que integra amb rotunditat el conjunt i incorpora l'escala noble a l'espai relacional. La nova escala que ha de donar continuïtat a aquesta escala noble fins al nivell de connexió amb les noves plantes es planteja com un element que es converteix en grades i permet gaudir de visuals tant cap als nous espais com cap als existents. L'ascensor i l'escala de personal actuals es reorganitzen per garantir-ne l'accessibilitat des de totes les plantes.
En les dues àrees de la planta inferior de la torre contigües a l'espai relacional se situa el dipòsit documental que, en el cas d'aquesta biblioteca, es vol que sigui d'ús públic. Aquesta posició li dóna una visibilitat que en altres biblioteques no té. Els espais nobles de l'actual planta baixa de la torre es destinen a la part del programa més relacionada amb temes expositius, mentre que les dues plantes superiors es converteixen en l'àrea d'administració i serveis.
EL JARDÍ DELS LLIBRES
Llegir a tocar dels arbres no és una experiència que les biblioteques urbanes puguin fàcilment incorporar als seus programes. La de Sant Gervasi-Galvany té el privilegi de poder-ho fer. El jardí de Forestier suposa una oportunitat única per aconseguir-ho i, a més, enriquir l'experiència coneixent de primera mà el treball d'un autor àmpliament reconegut.
Sobre la làmina d'aigua central del pati s'aixeca una estructura lleugera de fusta que configura unes cabanes entre les copes dels arbres. Connectades tant amb el jardí com als espais centrals de la biblioteca per escales i ascensor, poden ser utilitzades tant en relació amb les activitats centrals de la biblioteca com amb independència d'ella. Permeten a més fer activitats tant a cobert com a l'aire lliure.
En aquestes cabanes poden situar-se els espais de suport de la biblioteca, els quals poden facilitar, a més de les activitats habituals en qualsevol equipament d'aquest tipus, activitats relacionades amb la natura que les envolta, amb l'art de la jardineria o amb l'autor d'aquest jardí.
El binomi jardí-construcció als arbres es constitueix en un veritable espai públic destinat al coneixement que confereix valor afegit a la biblioteca de Sant Gervasi-Galvany i la singularitza, al temps que la visualitza subtilment des del carrer sense imposar-se ni als valors del jardí ni als dels edificis.
ESTRUCTURA I MATERIALS
La construcció de les dues noves plantes sota el jardí es farà amb llosa de fonamentació, murs pantalla i forjats de llosa massissa. Els pilars seran columnes cilíndriques de formigó vist la distribució en planta de les quals pot ajustarse en funció de la configuració final de la biblioteca. Caldrà recalçar la torre existent.
L'estructura de les petites construccions al jardí, entre els arbres, serà laminar, de fusta procedent de boscos explotats de manera sostenible, seguint els ritmes que imposen les columnes existents al voltant de la làmina d'aigua. El forjat que configura les cabanes serà també de fusta, tipus Kerto. La seva coberta, de zinc.
La biblioteca tindrà paviment de linòleum i la fusteria dels nous espais serà també de fusta, amb la finalitat d'unificar la imatge i reduir els materials al mínim nombre possible.
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I CICLE DE VIDA DELS MATERIALS
L'edifici tendeix a l'autosuficiència gràcies a tres mecanismes bàsics:
- Aprofitament de la geotèrmia, connectada al sistema de generació de calor;
- Reducció de la demanda energètica per climatització gràcies a l’aprofitament de l’elevada inèrcia tèrmica i a l’ús de forjats activats
- Emmagatzematge i reciclatge de l'aigua de pluja per a ús d’aigües grises.
L'eficiència en l'ús dels recursos energètics i la reducció de la demanda, comença amb la incorporació de sistemes passius en el projecte que minimitzen la necessitat d'aportació de fred a l'estiu i afavoreixen l'escalfament a l'hivern.
Sistema de climatització
L’edifici està dividit en dos sectors, amb sistemes diferenciats i individuals, fet que permet posar en marxa les diversos espais sense la necessitat d'alimentar tot el sistema. El sector climatitzat per aire garanteix el funcionament autònom de les sales (atenent a les necessitats específiques de cada una) i contribueix notablement a la reducció dels consums energètics.
Tot el fred i la calor -tant per ACS com per climatització- demandats per l’edifici, es generen a la bomba de calor geotèrmica, reduint a mínims el consum elèctric de l’edifici. S’utilitzen dos sistemes de distribució combinats, basats en aquesta bomba:
- Climatització i ventilació per aire, garanteix la ventilació, refrigeració i calefacció del sector 1. També es disposarà de un reforç puntual al sector 2 pels espais de major demanda tèrmica.
- Forjat activat, permet aclimatar (tan fred com calor) els espais del sector 2 aprofitant l’elevada inèrcia tèrmica de l’estructura. Sumant a la inèrcia de l’estructura Aquest sistema permet l’aprofitament de les tarifes nocturnes i les fonts natural de calor i fred per reduir sensiblement el cost de la climatització.
Mesures per a la reducció de la demanda energètica i consums
- Incorporació d'un mecanisme de recuperació d’alta eficiència de calor de l’aire que permet l'intercanvi tèrmic entre sales, l'aprofitament de calor generada a sales que ja no estan en ús o la recuperació de l'aire d'extracció.
- Control del sistema de ventilació segons concentració de CO2. Aquest permetent ajustar les renovacions d’aire a la demanda real, estalviant així energia tant en motors de ventiladors com en aclimatació de l'aire.
- Disseny intel•ligent de la ventilació natural. Al disposar d’un sistema de ventilació controlar per concentració de CO2, els mesos en els que s’empri la ventilació natural es reduirà sensiblement (de forma automàtica) l’aportació mecànica de ventilació, i fins i tot es podria arribar a prescindir-ne.
- Sistema de recuperació de la calor residual de la bomba de calor els mesos en què aquesta genera fred, obtenint així calor gratuïta per el consum d’ACS o bé per l’aclimatació del forjat activat (els mesos en que es comenci a escalfar l’estructura)
- Previsió de canonada solar per poder aprofitar la il•luminació natural en espais interiors sense obertures, com la planta soterrani de l’edifici.
–Altres mecanismes d’ús comú (adoptats amb caràcter generalitzat): aixetes amb polsadors i airejadors, cisternes de caixa baixa i doble polsador, il•luminació mitjançant detectors de presència, llums LED o de baix consum o les cèl•lules crepusculars.
Control de les instal•lacions
Un sistema intel•ligent (Building Management System) centralitza el control de les instal•lacions, unifica els consums i permet la programació i la gestió optimitzades, destinades a reduir un 30% els consums.
El resultat d’aquestes mesures és un edifici totalment elèctric que, acompanyat d’una contractació ecològica de subministrament, el convertirà en un edifici 100% sostenible.