A la riba d'un riu, al fons d'una vall oberta a cingles llunyans, aquesta casa senzilla se'ns mostra tancada com una caixa per guardar petits tresors: el primer sol del matí, la visió del campanar del poble a l'altra banda del riu, els cingles escarpats en la llunyania, el laberint de troncs del bosc de ribera… Són possessions que la casa guarda gelosament sense saber que, de fet, és ella qui els pertany.
En aquest entorn, plantegem un cub de formigó armat que observa el paisatge, cerca el sol o es relaciona amb el jardí amb els mínims gestos possibles i, alhora, amb la màxima contundència. Quatre mossegades en quatre cantonades oposades resolen les relacions de l'habitatge amb l'exterior. Els trencaments de cantonada en planta baixa donen lloc a dos grans porxos que resolen la prolongació de la sala-menjador-cuina cap al jardí a la cantonada sud i a l'accés i espai per als vehicles a la cantonada nord. En planta primera, els trencaments generen dues terrasses que donen sortida a les habitacions alhora que il•luminen naturalment els àmbits més interiors de la planta baixa a través de les seves lluernes.
Aspre com la pell de préssec, és només quan mosseguem aquest fruit de formigó quan descobrim tota la dolçor que amaga en el seu interior.